Es proposa un edifici a l’àrea esportiva de l’Estadi Municipal de Tortosa.

Es tracta d’un espai dedicat a la pràctica esportiva, en concret, un complex de piscines i esport municipal.

Un dels principals criteris compositius formals per a la definició del complex esportiu ha estat el diàleg entre una façana, que s’ajusta a la plaça Joaquim Bau i la confronta, definint un accés a tot el complex de l’Estadi, i un volum annex destinat als vasos de piscines.

Aquests dos espais mantenen el joc formal plantejat a la façana, però si el primer és més massiu, més pesant, amb panells de formigó i vidre, l’altre és més lleuger, amb contraposició, d’un material com el panell sandwich, d’aparença metàl•lica.

Aquesta dualitat, aquest joc entre el cos de formigó i el cos metàl•lic, resta relacionat amb una composició de façana similar, que es recolza en un modulatge estructural molt rígid, però mostra una variabilitat formal en la distribució del buit i el ple, de la part transparent o translúcida i la part opaca, també en consonància amb l’ús o la funció de cada punt de la façana.

Aquesta façana, de 140 metres de longitud, que dona a la plaça Joaquim Bau, va adaptant-se segons les necessitats de l’edifici en cada punt, i per mitjà de la composició formal es fracciona en tres façanes contigües, mostrant la complexitat funcional de l’edifici, i modificant el seu aspecte segons el punt de la plaça de confronta.

A la part interior del recinte, el cos principal dels vasos de piscina pren un protagonisme singular. Aquest element lleuger (per força ho ha de ser ja que es troba suspès sobre els vasos de les piscines) mostra també la seva aparença més metàl•lica, més brillant, més tècnica... en contraposició a les façanes de l’edifici lineal de la plaça, També el color fosc ajuda a diferenciar el volum de la piscina, fent-lo més majestuós, més singular, diferenciant-lo de la resta d’usos del complex. Quan hom veu la caixa del vas de piscines la sap diferenciar de la resta, la pot abstreure i la pot comprendre en ella mateixa, independentment de la resta.

També és un edifici que es mostra a sí mateix com a reclam, amb grans superfícies vidriades, orientades a propòsit cap a la ciutat. D’aquesta manera, els esportistes, ja sigui des de la sala de musculació, o de spinning, o aeròbic, tenen vistes de l’exterior i al mateix temps, i sobretot per la nit, són vistos des de l’exterior en la pràctica de l’esport, convidant-te a entrar-hi, ensenyant-te que les activitats que practiquen també les pots fer tu...

Així s’aconsegueix, a més a més, una imatge canviant (sobretot per la nit), i es mostra el dinamisme que va relacionat amb l’esport també a la façana i, indirectament, a Tortosa.

En l’aspecte formal, l’interior busca evitar la imatge de laberint que un edifici d’aquestes característiques, amb un programa funcional tant complex, pot originar. És per això que tret dels banys, dels vestidors, i de la cuina (i magatzems de material), tots els espais són transparents. A més, es busca la relació dels espais entre sí, mitjançant la transparència i les vistes en diagonal.

Funcionalment, l’edifici aconsegueix encabir el programa funcional establert, tot complint els criteris que determina el Consell Català de l’Esport, pel que respecta a una PCO-3

Pel que respecta a la distribució dels espais del nou edifici respecte als terrenys de l’emplaçament, ve molt condicionat pels criteris de funcionalitat de la zona d’aigües i la d’activitats complementàries, les quals comparteixen molts de serveis comuns. La resta de l’espai, la franja estirada que confronta la plaça Joaquim Bau, és la ubicació idònia per a situar els comerços, en planta baixa, i la resta d’activitats esportives en les plantes superiors.